Formacions habituals al futbol 11 actual

Les formacions es classifiquen amb números, i defineixen la quantitat de defenses, mitjos i davanters que hi ha a cada espai.
Formació 4-3-3
Una de les més utilitzades pels entrenadors per ser molt equilibrada i aportar estabilitat al joc. A la defensa es mouen quatre jugadors, recolzats pel mig centre que ocupa el cercle, dos extrems que es mouen als terços laterals de les bandes i tres davanters que poden canviar entre un punta i dos laterals (el més habitual) o 3 killers que busquen la rematada, per a la qual cosa es poden recolzar en individualitats, triangular o jugar a la distracció mentre els defenses intenten endevinar qui tirarà a porta.

Formació 4-4-2 en rombe o paral·lel
Juntament amb l'anterior, aquesta formació és una de les més vistes als camps de joc. De fet, el 4-4-2 es considera la formació tradicional al futbol modern per ser la més equilibrada de totes, cobrint tot el camp.

La diferència amb la formació convencional és que el centre del camp no és lineal, sinó que forma un rombe o un quadrat, depenent de si es dona suport més a les bandes o prefereixen jugar pel centre. Si es fa un rombe, el central més endarrerit sol recolzar en defensa i el del davant de vegades puja per pressionar juntament amb els davanters.

Formació 4-5-1
Aquesta forma de jugar s'assembla una mica al 4-4-2 en rombe, però en aquest cas només es deixa un davanter en punta i hi ha 5 centrecampistes per dinamitzar el joc en aquesta zona. És una tàctica que busca sobretot la possessió de la pilota, i tancar els espais perquè a la menor opció es faci una passada al davanter per marcar, mentre té el suport d'algun dels centrals avançats.

Formació 3-5-2
En aquest cas se sacrifica un defensa per tenir més efectivitat a la part de dalt, però el centre del camp es mou igual de ràpid i amb la mateixa efectivitat. En aquesta formació els centres de sota fan tasques defensives quan calgui, per evitar que l'augment de jugadors rivals davant d'ells desbordi l'última línia de defensa abans del porter.

Formació 4-2-3-1
En aquest cas les línies centrals es desdobleguen i es formen dos fronts, un (2) que baixa per defensar quan l'equip rival té la pilota, i una altra (3) que funciona com a davantera per enviar pilotes al punta. És una formació una mica més complexa que les convencionals, però molt efectiva si es compta amb efectius capaços de moure's bé a cada posició. L'equip s'ha de conèixer molt bé i saber llegir el partit per funcionar de la manera adequada.

Formació 4-4-1-1
Molt semblant a la formació 4-5-1, en aquest cas el central avançat fa de suport al davanter pur. Hi ha un joc més gran en la línia ofensiva i el davanter compta amb un suport extra que l'ajuda a augmentar les oportunitats de gol, fent algunes vegades que la formació passi a 4-4-2 clàssic per crear passades de banda a banda que creuen perill .

Formació 3-4-3
Simple, però efectiva, amb tres defenses, quatre centrecampistes que distribueixen el joc i tres davanters que amenacen de manera contínua el porter. En aquesta formació el centre del camp és fonamental i es busca jugar tot el possible en aquesta zona, passant la pilota a la tripla atacant quan sigui possible per rematar a la xarxa.

Formació 5-4-1
En aquest cas l'entrenador aposta per defensar tant com sigui possible i aprofitar el contraatac. És l'evolució del Catenaccio de què hem parlat abans, i també en rep les crítiques. Però amb un forrellat així, gairebé sempre es manté la porteria a zero, encara que també té com a desavantatge que les oportunitats de marcar un gol disminueixen força. De vegades es fa servir quan l'equip en té prou amb un empat per passar de ronda, com als mundials o en competicions internacionals que no són a partit únic.

Com és lògic, un equip no mantindrà la mateixa formació durant els 90 minuts de partit. Depenent de com vagin les coses, com estar al davant al marcador o anar perdent, l'entrenador decidirà ajustar l'estratègia i fer els canvis oportuns, inclòs substituir un jugador per un altre. Per exemple, si un equip va guanyant 2-0 i vol assegurar la victòria, pot treure un davanter i col·locar un defensa que reforci la porteria.

* Font extreta de Bubblefootball.es